NOMS: Card marí.
Panical marí. Estrella de mar. Castellà : Cardo
corredor marino. Cardo marino. Eringio marítimo. Gallego: Cardo bravo. Cardo da ribera. Èuscara: Itsas armika. Portuguès:
Cardo-marítimo. Cardo rolador. Italià:
Calcatreppola marina. Erba di San Pietro. Eringio marino. Francès: Panicaut de mer, Panicaut des dunes, Panicaut
maritime. Anglès: Sea holly. Sea
Holme. Seaside Eryngo. Alemany: Strand-Mannstreu.
Stranddistel. Neerlandès: Blauwe
Zeedistel. Grec: Γαλανάγκαθο. Ερύγγιο
το παράλιο.
 |
| Flors en capítols compactes |
DISTRIBUCIÓ:
Pluriregional
HÀBITAT: Ammophiletea.
Habita platges, dunes i arenals del litoral. Fins els 30 metres d’altitud. Aquests
de la platja de Tavernes de la Valldigna.
 |
| Es cria en dunes i arenals costers |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època
favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients
per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Planta
de fins 60 cm d’alçada, amb un rizoma potent que ancora la planta en
profunditat, tiges de base lignificada, medul·la esponjosa i ramificació
simpòdica on l’eix primari acaba en una inflorescència.
 |
| Fulles coriàcies amb espines al marge |
Fulles coriàcies,
dures i punxents de color gris clar, de nervació palmati-reticulada i marge
engruixat; les basals més amples que llargues, amb pecíol llarg, amb tres
lòbuls, les caulinar atenuades en la base, de distribució esparsa, amb tres
lòbuls apicals amb espines, amplexicaules o sèssils; les fulles dels dicasis en
verticils de tres.
 |
| Calze amb sèpals rígids |
Flors agrupades
en capítols compactes subesfèrics o globosos. Bràctees iguals o doble que els
capítols, rígides, amb tres lòbuls triangulars espinosos, sovint de color
blavós, que formen com una estrella. Les bractèoles són tricúspides. Sèpals rígids
i blavosos. Pètals estrets i erectes. Floreix a finals de la primavera i l’estiu,
entre maig i agost.
 |
| Fruit en aqueni |
Fruit en aqueni
cobert d’esquames agudes
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En el gènere Eryngium
les bràctees abracen un capítol, i no una umbel·la primària, com en altres
umbel·líferes, i dins de cada capítol cada bractèola axil·la una flor, i no una
umbel·la secundària, com en altres umbel·líferes.
 |
| Les flors surten a l'axil·la de les bractèoles |
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió o en
rentats d’arrels o brots tendres. Hi s’adjudiquen propietats aperitives,
digestives, depuratives, diürètiques i febrífugues, així com balsàmiques. En
general té les mateixes propietats que el panical o card corredor (Eryngium
campestre )
Els brots tendres es poden
consumir en amanida, i també les arrels, de gust dolç i olor semblant a la
safanòria borda (Daucus
carota).
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: el genèric Eryngium deriva
del grec “erýngion, -ou”,
que era el nom que a l’antiga Grècia rebien diversos cards del gènere. L’epítet
específic maritimum significa
marítim, marí, perquè apareix en terres baixes, en zones de costa.
A l’Anglaterra isabelina va prendre fama l’arrel confitada
del panical marí perquè es creia que tenia propietats afrodisíaques. Aquests dolços
s’anomenaren “eringoes”.
Eryngium maritimum
va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species
Plantarum 1: 233. 1753.
Família Umbelliferae (Apiaceae)
